Sóc conscient de que per més paraules que escrigui, per més fotografies que hi posi, no ho aconseguiré. Istanbul difícilment s’explica amb paraules o fotografies. És només la seva gent, el seu estil, els seus sons, les seves olors, la seva música, les sensacions que transmet qui poden dibuixar la fotografia més detallada d’aquest indret tan privilegiat del planeta
Istanbul, una metròpolis d’una bellesa indescriptible que descansa entre dos continents separats per l’estret del Bòsfor i que, al tractar-se d’un punt estratègic en el mapa, un gran nombre de civilitzacions com l’imperi Bizantí o el Romà hi han deixat el seu llegat al llarg de la història. Bizanci, Constantinoble i Istanbul són només tres dels més de vuit noms que ha tingut la ciutat.
Napoleó va dir que “Si la Terra fos un únic Estat, Constantinoble en seria la capital” i la veritat és que no trobaríem cap altra ciutat al món que el representés tal i com ho fa Istanbul.
Una ciutat europea amb un toc asiàtic i, a la vegada, una ciutat asiàtica amb un toc europeu. Per tant, una ciutat de contrastos on el passat i el present, el ric i el pobre, lo bonic i lo lleig, la música clàssica i la música electrònica, les olors i les pudors, lo tronat i lo modern, el “pijo” i el “junkie”, el soroll i el silenci, el progrés i les tradicions hi conviuen amb una harmonia especial respecte a altres ciutats.
Passejar pels carrers d'Istanbul et desperta els sentits fins al punt de poder captar el mínim detall específic de cada barri i saber-lo apreciar com a tal. Et permet captar el so de les campanetes dels venedors de “Maraş dondurması” quan juguen a fer aparèixer i desaparèixer aquest gelat elàstic de les mans del client, la posta de sol vista des d’Üsküdar amb el sol desapareixent darrera els set turons d’Istanbul, la olor del peix acabat de pescar des del pont i cuinat a la planxa a Eminönü, el so dels clarinets, els violins, el kanun i la darbuka que donen vida a molts sopars a Taksim gràcies a la música tradicional gitana fasıl, barrejat amb la música electrònica d’algun dels millors DJ’s contemporanis, la brisa tan especial del Bòsfor o el gust d’un çay i una nargile al barri de Moda. Tots aquests elements únics es capten i passen a formar part de la teva experiència individual, de la teva fotografia de la ciutat. Istanbul és l’experiència individual de cadascú, és la ciutat formada per aquestes fotografies tan contrastades una de les altres. Istanbul és la ciutat que no es visita, és la ciutat que es viu. Istanbul es porta a dins...
Istanbul, una metròpolis d’una bellesa indescriptible que descansa entre dos continents separats per l’estret del Bòsfor i que, al tractar-se d’un punt estratègic en el mapa, un gran nombre de civilitzacions com l’imperi Bizantí o el Romà hi han deixat el seu llegat al llarg de la història. Bizanci, Constantinoble i Istanbul són només tres dels més de vuit noms que ha tingut la ciutat.
Napoleó va dir que “Si la Terra fos un únic Estat, Constantinoble en seria la capital” i la veritat és que no trobaríem cap altra ciutat al món que el representés tal i com ho fa Istanbul.
Una ciutat europea amb un toc asiàtic i, a la vegada, una ciutat asiàtica amb un toc europeu. Per tant, una ciutat de contrastos on el passat i el present, el ric i el pobre, lo bonic i lo lleig, la música clàssica i la música electrònica, les olors i les pudors, lo tronat i lo modern, el “pijo” i el “junkie”, el soroll i el silenci, el progrés i les tradicions hi conviuen amb una harmonia especial respecte a altres ciutats.
Passejar pels carrers d'Istanbul et desperta els sentits fins al punt de poder captar el mínim detall específic de cada barri i saber-lo apreciar com a tal. Et permet captar el so de les campanetes dels venedors de “Maraş dondurması” quan juguen a fer aparèixer i desaparèixer aquest gelat elàstic de les mans del client, la posta de sol vista des d’Üsküdar amb el sol desapareixent darrera els set turons d’Istanbul, la olor del peix acabat de pescar des del pont i cuinat a la planxa a Eminönü, el so dels clarinets, els violins, el kanun i la darbuka que donen vida a molts sopars a Taksim gràcies a la música tradicional gitana fasıl, barrejat amb la música electrònica d’algun dels millors DJ’s contemporanis, la brisa tan especial del Bòsfor o el gust d’un çay i una nargile al barri de Moda. Tots aquests elements únics es capten i passen a formar part de la teva experiència individual, de la teva fotografia de la ciutat. Istanbul és l’experiència individual de cadascú, és la ciutat formada per aquestes fotografies tan contrastades una de les altres. Istanbul és la ciutat que no es visita, és la ciutat que es viu. Istanbul es porta a dins...
