Permeteu-me que us presenti a una gent que aprecio molt, els meus companys de feina. Probablement, és el primer cop per mi que apreciar i companys de feina van units dins de la mateixa frase. I és que aquests són especials.
Tots ells fan que anar a treballar sigui un plaer i no un suplici perquè cada dia quan sona el despertador sé segur que allà encetarem la jornada amb un esmorzar amb els tècnics i que el seu bon humor em donarà força suficient per, com a mínim, tot el matí.
A les 9 del matí canvio el taller per l’oficina. Allà hi trobo els meus managers, en total cinc, incloent l’Erdenay Arıkan, el tutor del meu projecte a l’empresa, amic i persona que, juntament amb la Nilgün Kitapci de recursos humans, em van fer possible aquesta aventura a Turquia. És ara quan veig el que van fer per mi i difícilment trobo prou paraules d’agraïment.
La millor hora del cafè està clar que només la puc passar a la primera planta. Aquesta planta està habitada per la secretària del manager general, L’Emsal. Al principi em va costar recordar el seu nom però ara és dels que porto més endins. Amb la seva imaginació a l’hora de fer-me aprendre el turc de carrer i el seu interminable sentit de l’humor, amb l’Emsal està clar que hi riuràs. Uns metres més lluny trobem l’especial departament de qualitat. Els inquilins són la Nazlı amb qui cada dia fem un intercanvi d’anglès – turc i la Müge, la persona més irònica i còmica de la planta. Reconeguda pels seus dots culinaris, la Müge s’ha convertit en una peça clau per l’hora del cafè turc. El seu anglès és nul, el meu turc és nul, el tracte amb ella: “15 dies ens parlem en turc i 15 dies en anglès”. Al costat de Qualitat, hi ha el departament d’Operacions on s’hi troba la sempre somrient Arzu i la “çocuk” (nena petita) de l’aeroport, l’Eyül. Els nostres problemes de comunicació provocats per l’idioma no han pogut evitar una amistat plena de confiança ja amb l’Eylül, la “datlım gıymatlım”.
Tota aquesta gent i d’altres han aconseguit que aquesta experiència sigui comparable a un dia d’aquells que estàs dormint profundament, lluny de qualsevol problema, amb un somni d’aquells que fa tan complicat abandonar-lo quan sona el despertador...
Conscient de que aviat sonarà el despertador per mi, només puc seguir “dormint” i aprofitar cada instant que em regalen aquests companys. A tots ells, moltes i moltes gràcies! Çok teşekkür ederim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada