L'enigma

Saber quin autobús urbà has d’agafar per desplaçar-te al lloc on et vols dirigir en una ciutat que desconeixes no és trivial. Saber quin autobús has d’agafar per arribar a algun punt d’Antalya ratlla el límit de lo impossible. La complicació no només recau en saber quin bus has d’agafar sinó a on l’has d’agafar. Porto quatre setmanes en aquesta ciutat intentant esbrinar la lògica i l’algoritme que em resolgui aquest enigma. Identificació dels diferents tipus d’autobusos, recerca de parades de bus, estudi del comportament dels usuaris d’aquest transport públic, excursions amb autobús, fotografies... i cap d’aquests mètodes m’ha conduït a la solució! Potser vosaltres em podeu ajudar...
Si donem un cop d’ull a les imatges veiem com a fet remarcable una munió de ciutadans palplantats a un costat del carrer, posats així com desordenats, avorridots... Què fan? Doncs, no fan res més que esperar el seu bus, i molt que esperen! I on és la parada us preguntareu? No hi és... i si hi és us asseguro que és la més gran que he vist mai perquè, de fet, tot el carrer és una parada. I no només tot aquest carrer, sinó tots els carrers d’Antalya són una parada i és que tot apunta, basant-me un cop més en els estudis que he fet fins ara, que per agafar el bus només t’has de parar a una banda del carrer, mirar cap a l’asfalt amb cara de “estic esperant el bus” (només els turcs la saben fer aquesta cara) i tots els busos es pararan davant teu. Fabulós no??!! Llavors, si resulta que ets el doble rècord guinness de comprensió lectora i rapidesa mental, aconseguiràs ràpidament llegir i entendre el cartellet mida “post-it” on hi ha escrit el recorregut del bus. Val a dir que en un 99% dels casos la gent no aconsegueix llegir aquest “post-it” i és llavors quan entra en joc el conductor. “Maltem gidiyor misiniz?” “Hayır, Işıklar gidiyorum, 5 dakika bekleyorsiniz lütfen”. Les estadístiques diuen que després de preguntar a 10 conductors sobre el seu trajecte, arribarà el bus que finalment et durà a destinació.
La conseqüència d’aquest sistema de bus urbà “made in Turkey” és el que veiem a l’altra imatge on s’hi pot contemplar una processó d’autobusos i de dolmuş (aquests minibusos) concentrats, fent sonar els seus clàxons i avançant al mateix ritme que els ciutadans pregunten el trajecte als conductors.
Veient l’enginy d’aquest sistema i lo “òptim” que pot arribar a ser en hores puntes, de moment continuo anant a peu.