Bir tane çay, lütfen / Un te, si us plau

“Bir tane çay, lütfen” podria ser fàcilment la frase més repetida al llarg del dia a Turquia simplement, per la quantitat d’aquest te negre que s’hi consumeix. Ara bé, dic “podria” perquè aquesta beguda, en aquest país, ha aconseguit sobreposar-se al cafè i s’ofereix a totes hores com a símbol d’amistat i hospitalitat a casa, a la feina, als restaurants, a les botigues, a les parades del carrer entre molts altres llocs. I és que és tal el poder d’aquesta beguda que és, fins i tot, capaç de fer parar un bus urbà ple de gent dirigint-se als seus llocs de treball a les 8 del matí, només perquè el senyor conductor li han entrat ganes de fer el te. No cal dir tampoc, que tots aquests treballadors i treballadores saben perfectament que el primer que faran tan bon punt arribin a la feina és fer el “çay”, el primer dels quatre o cinc que s’acabaran prenent al llarg de la jornada. També diuen que va bé per la digestió, per tant, ben dinat torna a haver-hi cita obligada amb els companys al voltant de la tetera.
La tetera no és una tetera qualsevol. Aquí el te es prepara amb el “çaydanlık” que consisteix en dues teteres, una a sobre de l’altra. A la tetera inferior s’hi bull aigua sola, mentre que a la superior que és més petita, hi han les fulles de te en remull. Tot l’artefacte es posa al foc fins que l’aigua bull. A partir d’aquí, el te se servirà en gotets de vidre transparent que permeten veure el color rogenc del “çay” i, es deixarà a gust del consumidor si el vol koyu (fosc) o açık (suau), afegint més o menys aigua de la tetera inferior als gots.
En definitiva, tot un exemple de beguda social que demostra que no només és l’alcohol l’encarregat de prendre aquest rol...