Bé, encetem aquest blog amb el record encara de la festa de comiat que vaig rebre per part de tots vosaltres.
Vull començar-lo per aquí perquè va ser a partir d’aquesta festa i durant tot el cap de setmana que me’n vaig adonar de la magnitud de la meva decisió. Va ser una festa on s’hi va veure una mica de tots els ingredients que necessita una festa per ser perfecte... família, amics de tota la vida, noves amistats, amics que fa mesos que no veus, amics que venen de lluny, el menú “colla”, rialles, llàgrimes, abraçades, danses del ventre, merengue, salsa, ska, regals personals, dedicatòries, records i moltes coses més.
Ara ja estic a Antalya, amb tot un camí per endavant, preguntant-me si em portarà a un altre lloc o no i, si és que sí, a on? Sincerament, voldria que definitivament em conduís al vostre costat però, tant si m’hi porta com si no, vull agrair-vos un cop més tota aquesta empenta tan gran que m’heu donat a l’hora d’emprendre’l.
Des d’Antalya, moltes gràcies...
alaaaaaaa!!
ResponEliminaningú et comentaaaa!! k lletjos tots!!
pos ale, records ds d berga xD